Avui, en teoria, havíem d'anar al Palacio Real, ja que avui era el dia gratuït.
Hem anat en metro fina a Príncipe Pío. Per anar fins al palau hi ha un trosset de camí des d'on érem nosaltres, i es podia triar anar per la cuesta de San Vicente (un carrer ple de cotxes i en obres, com el 99% de Madrid) o pels jardins del Campo del Moro. Evidentment que hem triat anar pel Campo del Moro (travessar-lo pel mig).
I aquí ha començat el problema, a l'entrada hi deia que aquell era l'únic accés i sortida del parc, però no ens n'hem adonat.
Hem anat voltant en direcció al palau, pensant que sortiriem del parc pel darrere del palau i li donariem la volta fins a l'entrada, fins que haviem d'anar seguint una cadena que ens privava anar cap al palau. Llavors al cap d'un tros, hem trobat un caminet sense cadena i hem arribat al lloc que era a l'altra banda de la cadena fins que ha vingut un cotxe de la Guardia Civil i la noia que hi havia ens ha començat a dir que marxéssim, que: "Largaos de aquí, que no habeis visto el cartel o qué?, volveis por donde habeis entrado...". Tot això, quan estàvem a 100 metres d'una altra sortida directa al carrer! Es veu que allò és el terreny per anar a passejar els cavalls reials.
A més, no havíem vist el cartell que volia dir la noia de la Guardia Civil perquè havíem vingut pel caminet.
Hem fet el que ens ha dit i hem tornat a marxar (després és quan hem vist el cartell de l'única sortida), i hem anat al Palau Reial pel carrer. I quan hem arribat al palau, hem vist la llarguíssima cua d'unes 600 persones que travessava d'una banda a l'alra la plaça del Palau Reial i l'Almudena.
Havent vist això, hem pensat que seria millor anar a veure un altre lloc en comptes del palau.
Hem decidit anar a veure el parque del Oeste, un parc que va seguint al costat est del Manzanares des de la Plaza de España fins a la Moncloa. El primer que hem vist ha sigut el templo de Debod, un temple egipci que van regalar als espanyols per haver-los ajudat. Van transportar el temple pedra a pedra.
La visita ha sigut gratuïta i estava molt ben conservat. De mica en mica ha anat arribant l'hora de dinar i hem trobat el "Pasta Pesto Pizta Pizza". El que passa és que era nou i no hi havia pasta, i també era petit, cosa que ens ha fet menjar a la barra (no hi havia taules). Tot i així, les pizzes eren molt bones.
Un cop hem sortit de la pizzeria, hem tornat al Parc de l'Oest i hem seguit visitant. La propera cosa que hem vist ha sigut la Rosaleda de Madrid, plena de rosers, amb els de concursos (ja estaven creixent els de l'any 2011...), amb caminets com si fos un laberint, amb fonts, grans o petites... Estava una mica deixat, però.
I llavors hem anat seguint els camins, amb fonts molt grans, i pel costat d'un riuet artificial, on s'hi estava molt bé perquè hi havia ombra.
En aquest parc hi ha molts prats d'herba, per això hi havia molta gent fent la migdiada o llegint. També hi havia fonts, on ens mullàvem per la calor bque feia.
Finalment, hem arribat a la Moncloa, on hem comprat aigua i hem agafat el metro fins a Cruz del Rayo, al nord-est de Madrid, on hi ha el Museu de la Ciutat que hem volgut anar a la tarda.
El museu té 4 plantes, hem començat per la 3a, que hi hem vist Madrid des del començament fins al segle XIX, amb maquetes, mapes, explicacions (poques), objectes, com "escupideras", recipients per escopir, o una "silla-retrete". A la 4a el mateix però dels segles XIX i XX. La segona, era plena d'exposicions del Madrid actual, d'entitats importants com Aena, Telefonica, MetroMadrid, l'Ajuntament... En aquesta planta, l'ajuntament de Madrid hi exposava maquetes de futurs projectes. I, per acabar, a la primera hi havia una exposició temporal del "Madrid Literario".
Per tornar a l'apartament, amb el meu pare hi hem anat a peu pel carrer Príncipe de Vergara, en el que hem vist la "Plaza Cataluña" de Madrid.
Periple a l'est [resta del viatge] - Bòsnia, Sèrbia, Kosovo i Macedònia
-
Bé, tal com es va comprovar no em va vagar d'escriure res a partir del
tercer dia... Però com que m'hauria sabut greu no fer-ho, durant aquests
dies poster...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada