dijous, 3 de setembre de 2009

24 de Juliol | 7è dia | La Castellana i Alcalá

Avui ha sigut un altre dels dies que fem una cosa ben diferent a la tarda de la del matí.

Al matí, hem fet, a peu, tota la Castellana, el Paseo de la Castellana.

Jo volia començar el recorregut just quan començava (de nord a sud), quan ja es convertia en autopista, però quan hem sortit del metro hem vist que estava ple d'autopistes "intravessables", i hem pensat tornar agafar el metro fins a la Plaza de Castilla, on hi ha les Torres Kio, i ja no hi havia autopistes.

Des d'aquí, hem fet tot el passeig fins a la Plaza Colón, que és on s'acaba el passeig de la Castellana.

Al llarg del camí hem vist les Torres Kio, l'estadi Santiago Bernabeu, l'urbanització AZCA, que és un gran conjunt de blocs de pisos d'oficines enormes intentant semblar Manhattan amb un Corte Inglés gegant i la torre Picasso. També hem vist els Nous Minosteria, l'edifici del Museu de Ciències Naturals i moltes places, com la de Cuzco, Lima...

Un cop fet, hem passat un altre cop pel mercat de la Paz a comprar i hem anat a dinar a l'apartament.

A quarts de 5 de la tarda, hem anat cap a l'estació de rodalies de Recoletos, per agafar algun tren que anés cap a Alcalá de Henares.

N'hem agafat un amb destí a Guadalajara però que para a Alcalá.

El tren s'ha anat parant a força estacions.

Hem arribat a Alcalá, qie ja hem vist una cosa excepcional, just quan nosaltres passàvem per les màquines de validar els bitllets per sortir, hem vist un noi que, anant molt de pressa, al costat dels guardies que hi havia, ha saltat com si fos un obstacle d'atletisme la màquina de validar els bitllets, i ha seguit corrent fins quasi al tren quan els guardies se li han tirat a sobre. Ell tenia l'excusa de que havia de donar una bossa a un passatger que se l'havia descuidat al vestíbul.

Hem començat a anar cap al centre pel passeig de l'Estació, i ens pensàvem que no ens agradaria gaire, ja que tot eren pisos normals com a qualsevol altra ciutat metropolitana.

Tot això, fins que hem arribat al començament de la calle Mayor, on ja ens ha semblat molt més bonic i curiós. En una gelateria de per allà, hi he demanat un gelat de dos gustos d'allà: de "Vainilla Cervantina" i de "Crema de Alcalá". Era molt bo, sobretot la crema.

Hem seguit visitant el centre històric, ple de convents i antics col·legis per tot arreu, que formen part de la universitat.

En un cartell hem vist que hi vivien tres cultuures diferents, la catòlica (la gran majoria), la jueva, més poca, i finalment la musulmana, que era encara més poc que la jueva.

Generalment, tot el que hi ha són convents i esglésies, amb el seu campanar, torre o teulada punxeguda, i, per això, per tot arreu hi havia moltíssimes cigonyes, absolutament a tots els raconets de campnars o qualsevol punt enlairat.

L'edifici més gran i important, ha sigut el que hem vist últim, l'universitat.

Llavors, ja hem tornat cap a Madrid en tren. En comptes del tren de rodalies amb el que hi havíem anat, hem tornat amb un que va directe d'Alcalá a Chamartín, sense saber-ho.

Quan en ha passat el revisor ens ha dit que el bitllet que teniem no era vàlid (perquè el directe deuria ser més car), però que no passava res.

Un cop a Chamartín, hem agafat el metro fins a l'apartament.

Cap comentari: