dijous, 3 de setembre del 2009

18 de Juliol | 1r dia | L'anada amb l'AVE

Avui ha sigut el primer dia de les vacances a Madrid, el dia d'anar-hi.

Prop de les 8 del matí l'àvia ens ha vingut a buscar amb el cotxe i ens ha portat fins a l'estació de trens de Vic.

Hem agafat el tren de rodalies fins a Sants i allà ens hem hagut d'esperar 1 hora i mitja, mentre hem esmorzat una mica més, allà a l'estació.

A les 11 ja marxava el nostre Ave, que només parava a Saragossa. Nosaltres estavem als seiants de la fina 11 del sisè vagó. El quart era el vagó bar.

A les 13:43 hem arribat a l'estació d'Atocha de Madrid, 1/4 d'hora abans del previst. Hem agafat el metro i hem arribat a l'apartament, al barri de Salamanca, concretament al carrer Hermosilla, 75. Comparant amb Barcelona, el barri de Salamanca ve a ser Sarrià o Pedralbes però al costat del centre.

L'apartament no és que sigui molt gran (45 m²), però està prou bé. Té el menjador, el dormitori i la cuina en una habitació i el lavabo en una altra.

Després hem anat a dinar (a quarts de 4) al Museo del Jamón, que, encara que es digui Museo, és un restaurant/botiga. El cambrer, decada plat que servia, ens deia alguna cosa rara.

Jo he demanat meló amb pernil i filet de bou.

Després d'una estona, hem anat a donar un volt des de l'apartament fins a l'òpera, passant per la Puerta de Alcalá, la Cibeles i la Puerta del Sol.

Llavors hem tornat a l'apartament i hem anat a comprar algunes coses que necessitàvem, al Carrefour, que era el supermercat més a prop nostre.

19 de Juliol | 2n dia | El Rastro

Avui ja hem començat a visitar el centre, la part sud (La Latina), que de Barcelona ve a ser el Raval, on hem anat al mercat del Rastro, també la part est, el Madrid dels Borbons (així ho diu a la guia que tenim), el començament del Retiro, la zona de Chueca i el Museu de Cera. Hem marxat a quarts de 10 del matí amb el metro fins a la Puerta de Toledo. Hem seguit uns quants carrerots i hem arribat al mercat del Rastro. Quan passàvem pel costat de la Puerta de Toledo, idèntica que la d'Alcalá, he pensat, que, per què la d'Alcalá és tan famosa i la de Toledo no? Ens endinsàvem al mercat per més carrerots, amb parades de trastos vells, o no tan vells, com ràdios pràcticament noves i digitals, o telèfons com el que té molta gent a casa. A una parada bastant "top manta", però sense manta ni el que hi solen vendre, sinó joguines velles, com una que volia el meu germà, que la mare va demanar quan valia i, pel que era, era caríssim, valia 40€! "Una joya, eso es una joya, es maravilloso", deia l'altre venedor. I la noia que venia la joguina, que ja sabia què pensàvem, anava rebaixant: "Nena, nena, que te lo pongo por 20€!, Nena, Nena, 10€!". I si ho haguéssim volgut per 2€, ens ho haurien vengut igualment. Al final, no ho hem comprat pas. Més endavant, dsprés de moltes paradetes, hem arribat a una secció que, almenys a mi, no m'agradava tant, tot un passeig grandiós ple de parades de roba com a molts altres mercats qualsevols. Un cop, teníem gana i hem anat a un restaurant de tapes on venien uns "croquetones" (croquetes molt grans) de pernil per 1€. Hem acabat de mirar les paradotes de roba, que ja eren quarts d'1. Al mercat també hi havia un carrer on tot eren gàbies i ocells dels que es solen tenir a casa, menjar per animals... I fent alguns carrers plens de gossos corrent, amb places sense ni un sol arbre, hem arribar a la plaça Tirso de Molina, on hi ha una font on noies s'hi remullaven els peus. Ja havíem arribat al "Madrid dels Borbons", i hem anat a dinar al restaurant "Corzo", un restaurant molt autèntic (vull dir gens turístic), típic d'anar els avis de la zona. Tot i així, el menjar era molt bo i barat: revuelto de ajetes, un salmó amb patates molt bo i les postres, per només 8,50€. Hem acabat de veure la zona, amb places plenes de bars i hotels, amb la casa que va morir i viure en Cervantes, la d'en Lope de Vega, l'hotel Palace de 5*****L, el Congreso de los Diputados, la plaça Cánovas del Castillo amb la Fuente de Neptuno, l'església de San Jerónimo el Real, fins que hem arribat al Retiro. Era al començament de la tarda i hi feia una calor espantosa, de manera que hem pensat d'anar-hi un altre dia al matí i hi fés més fresqueta. Ens hem dirigit cap a la zona de la plaça de Chueca. El barri feia pinta de ser bonic, però entre que hi havia moltes obres i que no hi havia cap lloc obert tret dels bars, estava tot sense ningú ni res, excepte uns homes que cridaven molt que fins i tot hi havia la Policia Nacional. De manera que hem marxat un altre cop. En aquest barri hi havia dos carrers singulars, un era la calle Almirante, on encara ara s'hi concentren botigues de dissenyadors de roba importants i l'altre era la calle Barquillo on hi ha moltes botigues de productes electrònics i informàtics. Però tot estava tancat. Hem anat a la recerca d'un gelat per berenar, i hem arribat a un restaurant/gelateria de la Plaza Colón. I, quan hem acabat, hem anat al Museu de Cera ue hevíem vist. Les entrades, una mica cares, incloïen un viatge amb el Tren del Terror, que més que potr feia riure, un "simulador", que ha sigut molt divertit, tot i que no sé què tenia a veure amb la cera i, finalment, dues galeries. Una de petita amb només gent important d'abans, sobretot reis i l'altra amb moltes més figures d'esportistes, pintors, , quadres, polítics, la família reial... Ens ha agradat molt tot i que a la família reial hi faltava alguna figura. Llavors hem tornat pel carrer Hermosilla fins a l'apartament.

20 de Juliol | 3r dia | "El Madrid dels Austries"

Avui ha sigut el principal dia de visitar el centre històric de Madrid, el "Madrid dels Austrias", com diu a la guia.

Abans de começar a visitar, hem anat a esmorzar a la xocolateria "Valor", on hem demanat tots una tassa de xocolata desfeta amb xurros que ens havia recomenat el propietari de l'apartament.

Hem agafat el metro, que absolutament a totes les estacions hi havia uns múltiples anuncis amb en Cristano Ronaldo, fins a arribar a La Latina, prop d'on feien el mercat del Rastro ahir, és des d'on hem començat a visitar, per la Puerta de los Moros, que, en aquell barri, és on els tenien a tots reclosos.

Després hem baixat fins a l'església de San Francisco el Grande que tenien tancat. És una de les esgésies més grans de la ciutat.
Un cop vista per fora, hem tronat a la Plaza de la Paja, que, l'època medieval era el lloc més central de la ciutat. En aquesta plaça, tots els restaurants eren vegetarians. També hi havia un cartell que deia que no es donéssin diners als músics ambulants per la contaminació acústica.

Al cap d'una miqueta, hem tirat cap a la plaça de la Morería, on antigament hi havia la mesquita dels musulmans que tenien reclosos.


El següent lloc interessant que hem visitat ha sigut l'església de San Pedro i, després, la plaza de la Villa, on hi ha l'ajuntament i altres edificis importants com la Torre de los Lujanes.


Llavors hem anat per tot un seguit de carrerots, on a un d'ells hi havia una placa que posava que Madrid, abans, en comptes de dir-se així, es deia Magerit.

Després d'això, hem arribat al de los Cuchilleros, on hi ha el restaurant
més vell del món encara obert, "El Botín". Just abans d'arribar a la Plaza Mayor, hem passat per la Colegiata de San Isidro, la que abans d'haver-hi l'Almudena era la catedral més important a Madrid. I també pel Palacio de Santa Cruz, que ara l'ocupa el Ministeri d'Afers Exteriors. Abans hi havia hagut una presó molt important.

Finalment, hem arribat a la plaza Mayor i ens hem posat a buscar un restaurant no gaire car.
Hem acabat anant al restaurant "Valle del Tiétar". Jo he demanat uns espaguetis a la carbonara i de segon, "pollo al ajillo". La cosa més bona, però, han sigut les postres: una "tarta de queso" amb melmelada boníssima (tot i que una mica petita).

Havent dinat hem acabat de veure la plaza Mayor, pràcticament tota emb només botigues de records i restaurants.


A la tarda hem anat a la calle Arenal, un carrer molt bonic i comercial, on ens hi hem parat a algunes botigues, fins a la plaza del Oriente, davant del Palau Reial. Allà, fa 200 anys, era tot un barri de carrerots estrets i bruts. Ho van fer tirar tot a terra i ara hi ha el Palau Reial i la Catedral de l'Almudena, que l'hem anat a visitar.
Dins de la catedral, tot era molt nou, es notava que era feta fa poc, tot era diferent de les altres. Fins i tot, les espelmes eren de plàstic amb una bombeta.

Per acabar, hem anar caminant al mercado de San Miguel. Abans era un mercat normal com tots, però ara, és una mena de galeria de botigues selectes.

Al vespre, a quarts d'onze, hem anat a donar un volt i hem vist la Puerta de Alcalá, la font de Cibeles i la Plaza Mayor, tot il·lumnat.

21 de Juliol | 4t dia | El Museo del Prado

Avui hem passat gran part de dia a museus, de quadres de pintures.

Hem marxat cap a les nou del matí cap al Museo del Prado, passant per Retiro.

Hem entrat per la Puerta de Velázquez, la central.

Hem començat a visitar tal com deia el plànol amb les sales enumerades, per la primera planta, on es concentraven més de la meitat de les moltes obres que hi ha exposades. A aquesta planta, on ens hi hem estat tot el matí, hi hem vist quadres italians, francesos, britànics, alemanys i espanyols. De tots aquests el que m'ha agradat més ha sigut el "Sátiros atacando a las Ninfas", d'en Rubens, en Jan Wildens i en Frans Snyders, el 1r per les persones, el 2n pel paisatge i el 3r pels animals.

Hem acabat de veure la planta i hem anat a dinar a un restaurant que estava molt bé, l'Azul del Fúcar. Fúcar era el nom del carrer. Era vegetarià, però tenien coses no vegetarianes. Tenia uns ventiladors molt bons, ja que a fora feia un aire molt calent (sort ue tot el dia l'hem passat a museus amb aire condicionat), i a més, era barat (7,90€ el menú). A més, tenia connexió a Wifi gratis. Jo he demanat salmorejo i pastel de carne.

Després de dinar, hem anat a acabar de visitar el Prado. Primer hem anar a veure la col·lecció del Tesoro del Delfín, una col·lecció que tenia el fill del rei Lluís XIV de França, l'anomenat Defín. Consistia en moltes copes de cristall de roca amb altres materials molt valuosos.

Llavors hem vist la segona planta, de pintura espanyola del segle XVIII (Goya) i finalment la planta baixa, on hi havia obres famoses de fora d'Espanya, excepte les més velles, de l'època dels Reis Catòlics i abans. Entre les estrangeres, hi havia les d'en Durero (pintura alemanya), que són les que m'han agradat més.

A la planta baixa, també hi hem vist escultures de fins a 500 anys aC.

El tipus d'obra que m'ha agradat més han sigut els "Bodegons", que són els quadres, normalment petits, en els que hi ha menjar.

Hem sortit del Prado que ja era a mitja tarda, i ens hem dividit; amb el pare i en Marçal hem anat a buscar algun museuot per visitar. La mare ha anat a donar un volt pels carrers del centre.

Primer volíem anar al Postal i Telegràfic, però ens han dit que s'havia traslladat a Aravaca (a l'altra punta de Madrid), el proper que hem intentat visitar he sigut el del Reloj "Grassy", que resulta que estava en obres. I, per fi, hem trobat el de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Aquest museu és el segon més important de quadres... per darrere del Prado.

Sobretot n'hi havia de l'Alonso Cano, en Ribera, en Murillo i en Goya (com a tot arreu, fins i tot la nostra estació de metro es diu així). Hem acabat de visitar-lo i hem tornat a l'apartament.

22 de Juliol | 5è dia | El Parque del Oeste i el Museo de la Ciudad

Avui, en teoria, havíem d'anar al Palacio Real, ja que avui era el dia gratuït.

Hem anat en metro fina a Príncipe Pío. Per anar fins al palau hi ha un trosset de camí des d'on érem nosaltres, i es podia triar anar per la cuesta de San Vicente (un carrer ple de cotxes i en obres, com el 99% de Madrid) o pels jardins del Campo del Moro. Evidentment que hem triat anar pel Campo del Moro (travessar-lo pel mig).

I aquí ha començat el problema, a l'entrada hi deia que aquell era l'únic accés i sortida del parc, però no ens n'hem adonat.

Hem anat voltant en direcció al palau, pensant que sortiriem del parc pel darrere del palau i li donariem la volta fins a l'entrada, fins que haviem d'anar seguint una cadena que ens privava anar cap al palau. Llavors al cap d'un tros, hem trobat un caminet sense cadena i hem arribat al lloc que era a l'altra banda de la cadena fins que ha vingut un cotxe de la Guardia Civil i la noia que hi havia ens ha començat a dir que marxéssim, que: "Largaos de aquí, que no habeis visto el cartel o qué?, volveis por donde habeis entrado...". Tot això, quan estàvem a 100 metres d'una altra sortida directa al carrer! Es veu que allò és el terreny per anar a passejar els cavalls reials.

A més, no havíem vist el cartell que volia dir la noia de la Guardia Civil perquè havíem vingut pel caminet.

Hem fet el que ens ha dit i hem tornat a marxar (després és quan hem vist el cartell de l'única sortida), i hem anat al Palau Reial pel carrer. I quan hem arribat al palau, hem vist la llarguíssima cua d'unes 600 persones que travessava d'una banda a l'alra la plaça del Palau Reial i l'Almudena.

Havent vist això, hem pensat que seria millor anar a veure un altre lloc en comptes del palau.

Hem decidit anar a veure el parque del Oeste, un parc que va seguint al costat est del Manzanares des de la Plaza de España fins a la Moncloa. El primer que hem vist ha sigut el templo de Debod, un temple egipci que van regalar als espanyols per haver-los ajudat. Van transportar el temple pedra a pedra.

La visita ha sigut gratuïta i estava molt ben conservat. De mica en mica ha anat arribant l'hora de dinar i hem trobat el "Pasta Pesto Pizta Pizza". El que passa és que era nou i no hi havia pasta, i també era petit, cosa que ens ha fet menjar a la barra (no hi havia taules). Tot i així, les pizzes eren molt bones.

Un cop hem sortit de la pizzeria, hem tornat al Parc de l'Oest i hem seguit visitant. La propera cosa que hem vist ha sigut la Rosaleda de Madrid, plena de rosers, amb els de concursos (ja estaven creixent els de l'any 2011...), amb caminets com si fos un laberint, amb fonts, grans o petites... Estava una mica deixat, però.

I llavors hem anat seguint els camins, amb fonts molt grans, i pel costat d'un riuet artificial, on s'hi estava molt bé perquè hi havia ombra.

En aquest parc hi ha molts prats d'herba, per això hi havia molta gent fent la migdiada o llegint. També hi havia fonts, on ens mullàvem per la calor bque feia.

Finalment, hem arribat a la Moncloa, on hem comprat aigua i hem agafat el metro fins a Cruz del Rayo, al nord-est de Madrid, on hi ha el Museu de la Ciutat que hem volgut anar a la tarda.

El museu té 4 plantes, hem començat per la 3a, que hi hem vist Madrid des del començament fins al segle XIX, amb maquetes, mapes, explicacions (poques), objectes, com "escupideras", recipients per escopir, o una "silla-retrete". A la 4a el mateix però dels segles XIX i XX. La segona, era plena d'exposicions del Madrid actual, d'entitats importants com Aena, Telefonica, MetroMadrid, l'Ajuntament... En aquesta planta, l'ajuntament de Madrid hi exposava maquetes de futurs projectes. I, per acabar, a la primera hi havia una exposició temporal del "Madrid Literario".

Per tornar a l'apartament, amb el meu pare hi hem anat a peu pel carrer Príncipe de Vergara, en el que hem vist la "Plaza Cataluña" de Madrid.

23 de Juliol | 6è dia | Els museus de Bombers i Metro

Avui ha sigut un dia més aviat de museus.

Al matí, hem anat al Museu dels Bombers, situat a Vallecas.

Hem agafat les línies 2, 6 i 1 del metro fins a arribar a l'estació de Portazgo, just al costat de l'estadi del Rayo Vallecano, el Teresa Rivero.

Però nosaltres hem anat tirant pujant per un barriot de pisos encimbellats fins al garatge número 8 del parc de bombers de Vallecas.

Ens ha obert un bomber molt trempat i hem començat a veure l'immens garatge ple de camions, cascos, diaris antics, uniformes, escuts... La majoria de camions ja eren amb motor, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, amb la part de davant arrodonida, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, de forma molt quadrada... Tots amb la data de creació i la primera utilització. Un de molt estrany n'era un que al llarg del camió, tenia diferents portetes petites, una pels cascos, una per la mànega...

Dels cascos, hi ha la seva època d'utilització i el país (n'hi havia fins i tot de Singapur). També hi havia els cotxes del cap que anava amb els camions, entre de moltes altres coses curioses.

Abans de tornar cap a l'apartament, hem preguntat al senyor que hi havia al davant del camp del Rayo a veure si podiem entrar per visitar-lo, però ens ha dit que no perquè estava en obres i ple "d'escombros". Ens hem hagut de conformar en donar la volta al camp pel carrer.

Llavors hem agafat el metro per tornar però en comptes de baixar a Goya hem baixat a las Ventas, per veure si tal com ens va dir el propietari de l'apartament aparcar allà era gratis. I si que ho era.

Aleshores hem dinat a l'apartament i a la tarda, hem volgut anar a algun museu.

En principi volíem anar al de la Moneda i el Timbre, però se'ns ha fet una mica tard i ja tancaven. Llavors, després d'estar molta estona sense saber a on anar, hem decidit anar al Centro Cultural Conde Duque, on hi ha exposicions, i, per tant, hem agafat el metro per anar-hi i quan ja faltaven poques estacions per arribar-hi, se m'ha acudit anar a l'estació abandonada de Chamberí, que estava feta un museu de com era abans el metro de Madrid.

Hem baixat a l'estcaió d'Iglesia, després d'haver vist l'estació des de dins del metro. Hem anat fins a la plaça de Chamberí i allà hem baixat fins a sota terra. Ens han donat un fullet d'informació a tots i ens han dit que si volíem, al cap de 10 minuts farien una visita guiada gratis. I que abans, mentre no la feien, podíem mirar un vídeo de la història del metro de la ciutat. Ha començat la visita guiada i ens han explicat moltíssimes coses, m'ha agradat molt.

L'estació estava feta sobretot perquè fos econòmic, semblant a l'exterior i per la gent que no sabia llegir.


DESCRIPCIÓ/CURIOSITATS DE L'ESTACIÓ I EL METRO:
  • Els "azulejos" que envoltaven els anuncis de l'estació tenien un color diferent a cada estació i així la gent que no sabia llegir, podia saber a on havia de baixar pel color de l'estació.
  • Els empleats que venien els bitllets eren noies sense casar-se (va ser una de les primeres feines exclusivament per a noies), i, hi havia gent que utilitzava el metro només per veure a les noies.
  • Amb els anuncis de l'andana, feien servir el mateix mètode per canviar d'anunci amb el del dibuix de la línia, ho pintaven blanc per sobre i ho dibuixaven per sobre de les rajoles, i així no havien de comprar rajoles pintades per cada anunci nou.
Generalment és això. Encara que sigui una estació abandonada, la via no que ho és i cada 4 minuts passava el metro i feia molt soroll.

Un cop acabada la visita, hem tornat a peu a l'apartament passant per la plaça Alonso Martinez i el mercado de la Paz, el mercat del barri de Salamanca.

24 de Juliol | 7è dia | La Castellana i Alcalá

Avui ha sigut un altre dels dies que fem una cosa ben diferent a la tarda de la del matí.

Al matí, hem fet, a peu, tota la Castellana, el Paseo de la Castellana.

Jo volia començar el recorregut just quan començava (de nord a sud), quan ja es convertia en autopista, però quan hem sortit del metro hem vist que estava ple d'autopistes "intravessables", i hem pensat tornar agafar el metro fins a la Plaza de Castilla, on hi ha les Torres Kio, i ja no hi havia autopistes.

Des d'aquí, hem fet tot el passeig fins a la Plaza Colón, que és on s'acaba el passeig de la Castellana.

Al llarg del camí hem vist les Torres Kio, l'estadi Santiago Bernabeu, l'urbanització AZCA, que és un gran conjunt de blocs de pisos d'oficines enormes intentant semblar Manhattan amb un Corte Inglés gegant i la torre Picasso. També hem vist els Nous Minosteria, l'edifici del Museu de Ciències Naturals i moltes places, com la de Cuzco, Lima...

Un cop fet, hem passat un altre cop pel mercat de la Paz a comprar i hem anat a dinar a l'apartament.

A quarts de 5 de la tarda, hem anat cap a l'estació de rodalies de Recoletos, per agafar algun tren que anés cap a Alcalá de Henares.

N'hem agafat un amb destí a Guadalajara però que para a Alcalá.

El tren s'ha anat parant a força estacions.

Hem arribat a Alcalá, qie ja hem vist una cosa excepcional, just quan nosaltres passàvem per les màquines de validar els bitllets per sortir, hem vist un noi que, anant molt de pressa, al costat dels guardies que hi havia, ha saltat com si fos un obstacle d'atletisme la màquina de validar els bitllets, i ha seguit corrent fins quasi al tren quan els guardies se li han tirat a sobre. Ell tenia l'excusa de que havia de donar una bossa a un passatger que se l'havia descuidat al vestíbul.

Hem començat a anar cap al centre pel passeig de l'Estació, i ens pensàvem que no ens agradaria gaire, ja que tot eren pisos normals com a qualsevol altra ciutat metropolitana.

Tot això, fins que hem arribat al començament de la calle Mayor, on ja ens ha semblat molt més bonic i curiós. En una gelateria de per allà, hi he demanat un gelat de dos gustos d'allà: de "Vainilla Cervantina" i de "Crema de Alcalá". Era molt bo, sobretot la crema.

Hem seguit visitant el centre històric, ple de convents i antics col·legis per tot arreu, que formen part de la universitat.

En un cartell hem vist que hi vivien tres cultuures diferents, la catòlica (la gran majoria), la jueva, més poca, i finalment la musulmana, que era encara més poc que la jueva.

Generalment, tot el que hi ha són convents i esglésies, amb el seu campanar, torre o teulada punxeguda, i, per això, per tot arreu hi havia moltíssimes cigonyes, absolutament a tots els raconets de campnars o qualsevol punt enlairat.

L'edifici més gran i important, ha sigut el que hem vist últim, l'universitat.

Llavors, ja hem tornat cap a Madrid en tren. En comptes del tren de rodalies amb el que hi havíem anat, hem tornat amb un que va directe d'Alcalá a Chamartín, sense saber-ho.

Quan en ha passat el revisor ens ha dit que el bitllet que teniem no era vàlid (perquè el directe deuria ser més car), però que no passava res.

Un cop a Chamartín, hem agafat el metro fins a l'apartament.

25 de Juliol | 8è dia | El Parc del Retiro

En tot avui, hem estat només al Retiro.

Hem començat la visita entrant per la Puerta O'Donnell, per la Colina de los Gatos o Montaña Artificial, seguint per fonts i escultures fins al davant dels Jardins de Cecilio Rodriguez, que estaven tancats, l'Institut de meteorologia, que estava en obres (com quasi tot Madrid), per la Rosaleda, que era molt més petita que la de Madrid, situada al Parque de l'Oesta, per la Glorieta del Angel Caído, que diuen que és l'única estàtua al món dedicada al dimoni, per més estàtues i per un estany mitjà amb "Ciprés de los Pantanos", que són una mena de pins d'aigua, i el Palacio de Cristal.

Entre tot eren ja eren quarts de dues i hem anat a dinar.

Volíem anar a dinar un altre cop a l'Azul del Fúcar com el dia del Prado, però no tenia menú i el menjar no ens agradava tant i hem marxat cap a algun altre que jo havia vist, a la "Taberna Sociedad", a la calle Moratín.

Ens han atès molt bé i el menjar era molt bo. De primer he demanat un revuelto de ajetes amb gambes i pollastre a la "Pepitoria".

A més, el cambrer, que era molt trempat, ens ha deixat un mini-billar, en el que hi hem jugat jo i en Marçal. He estat guanyant jo tota l'estona fins que ja només em faltava ficar una bola, ha guanyat en Marçal (ell, tot i guanyar, més que a billar sembava que jugués a hoquei).

Llavors hem tornat al Retiro per veure el Bosque de los Ausentes (a l'hora que era feia moltíssima calor) i l'estany Gran. Un cop vist hem tornat a cap a l'apartament.

26 de Juliol | 9è dia | Peñalara

Avui ha sigut un dels dies més divertits de tot.

Ens hem llevat ben d'hora i hem anat a l'estació de Recoletos per agafar un tren fins a Cercedilla, un poble a prop de la Sierra Norte. Un cop a l'estació de Cercedilla, n'hem agafat un altre bastant vell i "carraca" (ja és fet expressament), fins a Cotos, un port de muntanya on hi comencen molts senders per la Sierra.

Nosaltres, avui hem fet el sender nº 3 pel Parc Natural de Peñalara, que abans eren pistes d'esquí i les van clausurar per fer-hi el parc natural actual. La nostra ruta ha anat des de Cotos fins a la Laguna Grande de Peñalara, un llac de muntanya.

Hem anat caminant durant una horeta i mitja passant per dues fonts, la del Cubeiro i després la del Cedrón. També pel Mirador de la Gitana, on es poden veure les pistes d'esquí que hi han a les muntanyes del costat.

Hem arribat a la laguna, passant per una caminet de fusta al qual no podíem sortir perquè l'herba estava protegida.

Hem dinat un entrepà tornant per un altre caminot amb mé pujades i hem tornat a arribar a Cotos, a 3/4 de 3 pensant-nos que se'ns escaparia el tren (en marxa un cada hora, als 3/4), però resulta que a 3/4 de 3 no en marxa cap.

Ens hem hagut d'esperar una hora a l'estació.

27 de Juliol | 10è dia | Ávila

Avui ha sigut el primer dia que hem anat en cotxe, ja que l'hem anat a recollir avui.

Cap a les 9 del matí, amb el meu pare, hem anat a buscar-lo a l'oficina de Hertz al paseo de las Delicias (hi hem anat amb un tren de Renfe, amb els dos viatges que ens sovraven del Bonotren de 10 d'Alcalá).

Ens ha tocat un Volkswagen Polo de color negre del mes de juny.

Hem anat a buscar la mare i en Marçal i ja hem anat cap al destí lluny de les vacances, a Ávila.

Anar, hem anat per una carretera autonòmica (M-505) amb moltes vistes a les muntanyotes pelades i seques. Però compte, per veure les vistes hem hagut de passar per 4 ports de muntanya. Un cop la carretera entrava a Castella i Lleó, es passava a dir CL-505.

Hem arribat a Ávila que ja eren les 12, i hem aparcat en un aparcament gratuït que hi havia just al davant del Portillo de la Mala Ventura, del Matadero o de San Isidro. Hem anat visitant el centre emmurallat d'Ávila pel Convento de Santa Teresa (tot era de Santa Teresa), per la de San Juan, pel carrer de los Reyes Católicos, un dels carrers comercials i per la plaça del Mercado de El Chico.

Un cop vist això, hem anat a inar al restaurant "Los Fogones", on el menjar era tradicional d'Ávila. He demanat "Patatas Rovolconas", que són una mena de patates bullides mig desfetes amb una salsa vermella que picava una mica. De segon he demanat una truita de riu típica del riu Tormes.

Un cop acabat el dinar, hem vist la plaça de Santa Teresa o del Mercado Grande, on hi ha una botiga on ho tenen tot de Santa Teresa, gazpacho de Santa Teresa, oli de Santa Teresa, pastes de Santa Teresa, espàrrecs de Santa Teresa, ceba confitada de Santa Teresa, puré de patates de Santa Teresa, arròs de Santa Teresa, salsa de tomàquet de Santa Teresa, petxines de Santa Teresa, musclos de Santa Teresa, salsa rosa de Santa Teresa, maionesa de Santa Teresa, pebre de Santa Teresa, cafè de Santa Teresa...

Hem passat per la catedral, que no hi hem entrat perquè pel mateix preu podíem anar amb el Murallito, un carrilet que ha anat voltant les muralles, entrant algun cop a dins del recinte emmurallat.

Llavors hem passat per carrerets del centre amb mansions i palaus de les famílies d'abans i per la puerta i el teso del Carmen, on ens hem fet fotos amb la muralla.

Hem tornat cap al cotxe i ja hem començat a tirar cap a Madrid.

Hem anat per la nacional, parant als pobles de Villacastín i El Espinar.

A Villacastín, tot elpoble era de casetes petites i baixes (alguna de fang), amb l'esglésiagegantina en una plaça enlairada.

A El Espinar, l'església també era força gran, amb molts nius de cigonyes i amb molta gent i vida al poble. Hem anat al bar El Boyullo, on hi havia Wifi i anava molt bé per consultar Internet.

Després hem tornat per l'autopista fins a l'apartament, a Madrid.

28 de Juliol | 11è dia | Aranjuez, Villaconejos i Chinchón

Durant els pocs dies que falten, anem a passar el dia a llocs de la resta de la Comunitat de Madrid o una mica més lluny, com a Ávila.

Avui ha tocat a Aranjuez, Villaconejos i Chinchón.

Hem marxat a quarts de 10 per l'M-30 i l'A-4 fins a arribar a Aranjuez. Durant la carretera, no ha parat d'haver-hi pisos o polígons.

Hem arribat a Aranjuez i hem anat cap al Palau Reial, que no hi havia tanta cua com al de Madrid (no n'hi havia).

Hem fet la visita lliura sense les habitacions privades. Començava pels Salons Oficials, sobretot de la Reina Isabel II. També n'hi havia del rei, però no tants.

Llavors hem vist el museu de "La vida al Palau", on hi havia una col·lecció de ventalls, de barques, d'escopetes, de gorres, de vestits i de bicicletes. Hem visitat una mica els "Jardines de la Isla" i tot seguit, a dinar al restaurant "Asturiano", on he menjat tallarines amb bolets i gambes i salmó a la sidra. Per postres he demanat meló de Villaconejos.

Una vegada havent dinat, hem agafat el cotxe i hem anat a Villaconejos, un poble conegut pels seus melons. Anant-hi, hem vist un home que venia els múltiples melons del seu camió.

El poble en sí no era d'allò més maco, però era curiós, a la plaça de l'ajuntament, hi deurien fer alguna festa i estava tota plena de banderes d'Espanya. Pels melons, hi ha el museu dels melons, però que estava tancat. Feia pinta d'estar bé. Per acabar, a la guia turística que tenim, diu que al campanar de l'església, li van treure les campanes i hi van posar una gravació de les campanades de la Catedral de Sant Pere del Vaticà. De campanes no n'hi havia, però no hem sentit la gravació. i després, ja hem marxat cap a Chinchón.

Ja a Chinchón, hem anat seguint un carrer, amb el cotxe, i hem arribat a la plaça Major. El primer que hem vist ha sigut el garatge d'un senyor gran que ens ha ensenyat els seus alls, cigrons, llenties... que havia cultivat ell i ara desgranava.

Llavors hem visitat tota la plaça, porticada i feta una plaça de toros a l'estiu. Hem anat al bar "El Ruedo" i a donar un volt fins a la gran església sense campanar que hi ha al darrere de la plaça. Més enllà, a uns 200 metres de l'església, hi ha un campanar sense cap església.

Un cop fet, hem tornat a la plaça Major, en un dels forns de pa que hi ha, a comprar una de les pastes típiques de Chinchón, les "Tetas de Novicia", una mena de brioix molt bo i tou. Un cop vist tot el poble, hem acabat de fer la carreterota per tornar de Chinchón i hem arribat a l'apartament.

29 de Juliol | 12è dia | Segovia, El Escorial i la Playa de Madrid

Avui hem anat, en cotxe, en un altre de les ciutats interessants per veure fora de la Comunitat de Madrid. Hem anat a Segovia.

Hi hem anat per nacional i autopista, veient el fum de l'incendi d'Ávila. Hem sortit bastant d'hora de casa perquè al dia d'Aranjuez, vam arribar a quarts de 12 i feia moltíssima calor. I així també tenim més temps per visitar.

Hem aparcat en un aparcament bastant cèntric i hem començat a caminar primer pels llocs on deia la guia que tenim i un cop a l'oficina de turisme, hem demanat un mapa i ja hem anat seguint pel que voliem visitar nosaltres.

Anant a la típica plaça on es veu millor l'aqueducte, que és Patrimoni de la Humanitat, hem passat per l'església de San Millán i la de San Clemente per l'avinguda Fernández Ladreda, un carrer peatonal molt ample fins a la plaça Azoguejo, on he veu molt bé l'aqueducte i on és més alt, en el seu tram final. L'aqueducte està fet tot de pedra, sense cap mena de ciment. L'aqueducte va ser construït pels romans, però hi ha una llegenda que diu que el va construïr el diable:

Una noia que servia en una casa de la zona alta de la ciutat, que es lamentava tota l'hora per haver de estar continuament pujant i baixant aigua des de la font que hi havia a la zona més baixa de la ciutat, fins a la zona alta, on servia. En una de les seves nombroses queixes, va dir que donaria la seva vida al diable si no hagués de fer-ho pujant i baixant tota l'hora. El diable la va sentir i, just al moment de podre's el sol, van començar a construïr un aqueducte, però per la mala sort del diable, faltava només l'última pedra per posar i ja va brillar el primer raig de sol. I què se'n va fer de la noia? Donçs es va salvar pels pèls, ja que encara faltava una pedra i no el van poder acabar de fer en una sola nit.

Un cop sapigut això, ens vam endinsar cap als carrers de dins del recinte emmurallat, passant per molts edificis destacats al mapa, com l'església de San Sebastian, el Palacio del Quintanar, el Palacio Uceda-Peralta, que era hi ha la Diputació Provincial, el Palacio Conde Cheste, que així es diu també la plaça, per alguns carrerots que si no els senyalés al mapa no els sabriem, i la plaça de los Caídos, on ens hi hem estat una estona.

Llavors hem anat cap a una altra zona del centre on es concentren més edificis singulars, al sud-est del centre. Les cases Bornos i Solier, amb el Torreón de Lozoya, la Casa de los Picos, on abans hi vivien uns jueus i rebia el sobrenom de casa del Judío, més tard el propietari no va voler que li diguéssin aquest nom de casa seva i hi va fer posar la decoració de la facana amb pics perquè es passés a dir casa de los Picos.

Hem seguit per la calle Real (que són els carrers Cervantes, Juan Bravo i Isabel la Católica), hem passat per davant per l'església de San Martín i per l'antiga Cárcel Real, quan m'he parat a algunes botigues per veure si hi hagués alguna samarreta de record quan en una d'elles, el venedor (feia pinta de ser serbi o de per allà), m'ha començat a dir "qué tala!, qué tala!!!, qué tala queres!". Jo, que no l'entenia gaire bé, he dit quina samarreta volia i m'ha dit: "esta es para bebé!! tu no eres un bebe!". He acabat marxant.

Després hem vist la catedral amb la glorieta de davant, la judería, que era el barri on vivien els jueus abans d'expulsar-los, i hem anat cap al cotxe per anar a dinar a algun poblot camí d'El Escorial, on volíem anar a la tarda. A Segovia hi havia moltes coses culturals com espectacles per la candidatura de ciutat de la cultura al 2016.

Hem acabat dinant al primer restaurant que hem vist al polígon industrial del poblet d'Hontoria. Com que el restaurant era un de normal i corrent, no hi havia plats típics de Segovia i he demanat uns espaguetis a la carbonara i un peix gegant que em pensava que seria diferent.

Havent dinat, hem anat cap a El Escoral primer per una carretera local per veure si veiem algun poblet mínimament interessant, però no ha sigut així, de manera que després de fer una carretera plena de pujades i baixades fortes entre Hontoria i Navas de Riofrío, hem agafat la nacional fina a El Escorial.

Com que és dimecres, ens ha sortit gratis la visita a tot el Monestir de San Lorenzo el Real de El Escorial visitable menys el "Panteón de los Reyes", però amb el dels infants ja n'hem tingut prou.

Primer hi havia el Museu del Tapís, de diversos tapissos que hi havia escampats pels diversos palaus i monestirs reials, després el Museu d'Arquitectura, que era al subterrani, en diverses saletes, maquetes, documents, eines... que es van fer servir per construïr el monestir, a més de diversos plànols d'altres llocs reials.

El següent, era el de Pintura, amb quadres que estaven escampats com els tapissos pels diferents llocs reials, tot i que ara gran part estan al Museo del Prado.

Finalment només ens ha quedat per veure el palau dels Austries, fet construïr pel Felip II, amb sobretot quadres i una mica desordenat. No hem pogut veure la basílica perquè deien que estava en restauració i hem hagut d'anar a veure el "Panteón de los infantes" que deia abans.

Com que a El Escorial hi hem anat just havent dinat, encara ens han sobrat unes hores de tarda més i hem pensat que podríem anar a veure com era la famosa Playa de Madrid, en un embassament. No estava a gaires quilòmetres d'allà però la carretera s'ha fet una mica llarga, però hem arribat. Costava de creure que allà s'hi anés a banyar tanta gent, pel caminot que hi havia quasi sense asfaltar entre una multitud de pins morts fins a un mini-aparcament amb dos o tres barots sense gaire ànima, per ser en un dia de juliol.

La "platja" era relativament petita i crec que molt incòmoda, ja que la sorra era dura. Hi havia una caseta que hi deia "taquilla"; no sé si era pel lloguer de barques o perquè et feien pagar per anar en una platja en un pantà!

L'embassament era el de San Juan, al riu Alberche, al terme municipal de Pelayo de la Presa, prop de San Martín de Valdeiglesias. Un cop vis l'indret, hem tornat cap a Madrid.

30 de Juliol | 13è dia | Toledo

Avui hem estat tot el dia a Toledo.

Hem arribat ben d'hora, ja que allà hi sol fer moltíssima calor, hem pujat per les escales mecàniques al centre i hem començat a visitar.

Només d'arribar, ja hem trobat una oficina de turisme al la que ens han donat un mapa (que jo ja tenia del Saló de Turisme).

Hem vist quasi tots els edificis destacats del mapa, el Monasterio de San Juan de los Reyes, per fora, al que hi havia penjades les cadenes que tenien lligats als cristians abans. També la Sinagoga del Tránsito, a la que hi havia el Museo Sefardí, dels jueus d'Espanya. Hi hem entrat i hem vist la sinagoga, el pati en el que hi havia tombes, sense morts, unes excavacions que feien i objectes que feien servir.

Hem baixat fins quasi a baix de tot per veure el Tajo. Llavors hem vist l'església de San Salvador, el Taller del Moro, en obres, el Palacio de fuensalida, l'església de Santo Tomé i hem acabat de baixar un altre cop, passant pels carrerots de prop del museu d'Art Contemporani per anar a dinar a un restaurant que havíem vist al costat del Palacio de Cava.

Al restaurant he demanat salmorejo i caldereta de cordero. Tarta de queso per postres.

A la tarda hem acabat de veure la ciutat amb l'Ajuntament, la Catedral, que valia 7€ però hi havia moltes capelletes, era molt gran i hi havia un museu, a part de la Sala Capitular.

Després hem anat per uns carrerets i cobertizos, que són carers (normalment petits), coberts per comunicar convents per sobre, i per això n'hem vist molts, el Convent de Capuchinas, el de Comendadoras de Santiago, el dels Carmelitas, el Monasterio de Sta. Clara i l'església de Sto. Domingo el Real. Anant-hi, pel carrer dels Algibes, hi havia una casa emb un pati interior molt maco. També hem vist que el massapà és tradicional d'allà; fan grans escultures amb el massapà.

Llavors hem baixat fins a la Mezquita del Cristo de la Luz, que estava en obres, més carrers i finalment l'Alcázar, pel carrer del Horno de los Bizcochos. Un cop vist per fora, hem seguit per la Cuesta Carlos V i hem arribat a l'aparcament. Hem agafat el cotxe i hem tornat un altre cop a Madrid.

31 de Juliol | 14è dia | El dia de tornar

Avui ja hem tornat cap a casa.

Durant tot el matí, hem estat preparant ls maletes.

Cap a quarts de 12, hem estat una bona estona al propietari de l'apartament, fins que ha arribat i li hem donat les claus...

Com que ens han fet marxar de l'apartament d'hora, a quarts d'1, hem acabat de passar la resta del matí i la tarda (el nostre avió, perquè tornem en avió, marxa a les 19.25h) en un dels centre comercials més grans de Madrid, al de La Vaguada, situat al costat del Parque del Norte.

Hem estat voltant pel mercat típus com un mercat de barri, hem dinat en un restaurant de la cadena Salad and Co, que el dependent era català i llavors, hem estat al centre durant una horeta i hem anat cap a l'aeroport de Barajas.

Hem arribat bastant d'hora a l'aeroport, de manera que no hem trobat cua a l'hora de facturar, però després, quan havíem ja d'entrar a l'avió, a més de que anàvem d'hora, l'avió ha sortit amb retard, perquè els tripulants, que venien d'un altre avió, aquest ha arribat amb retard. Per això ens hem hagut d'esperar una horeta ben bona a davant de la porta d'embarcar, la 72 de la zona E.

40 minuts després ja hem marxat amb l'avió, d'Air Europa i, ha anat tant de pressa que encara no feia mitja hora que volàvem que per megafonia ja han dit que l'avió es preparava per aterrar.

Ha arribat tard a l'aeroport de Barcelona però el temps de vol ha sigut molt més curt del previst.

Després hem agafat el tren de rodalies fins a Vic, quan ens han vingut a recollir i ens han portat fins a casa.